El món de la publicitat està impregnat de marques sexistes, algunes són molt notables i d’altres ho són bastant menys; fins i tot, són petits missatges subliminars de què no ens n’adonem si no hi pensem però que, en certa manera, ens afecten. Ara bé, hem de reconèixer que la publicitat sexista ha anat disminuint amb el pas de les generacions, encara que en queden moltes restes que ens són gairebé imperceptibles. La publicitat reuneix unes característiques o unes altres, segons el públic a qui vagi dirigida. El producte a vendre serà molt diferent si l’anunci es dirigeix a una dona (anuncis de tampons, per exemples, de cosmètics o de productes de la neteja) que si va dirigit a un home (cotxes, compra de televisió via satèl·lit o maquinetes per afaitar), malgrat els dos pertanyin a la mateixa classe social i tinguin una edat semblant.
Partim de la idea que hi ha productes exclusivament destinats a un sexe o a un altre (és el cas dels tampons o de les màquines d’afaitar). Però: per què hi ha productes com els automòbils o els cosmètics que van dirigits gairebé únicament a un únic sexe, encara que els dos en puguin fer un mateix ús?
És obvi que els anuncis publicitaris són com són perquè obeeixen certes estratègies de màrqueting que segueixen l’objectiu de vendre el màxim possible el producte que presenten. Per això, intenten ser un reflex de la realitat.
No obstant això, creiem que les empreses publicitàries tampoc fan el suficient esforç per superar els handicaps sexistes que es poden presentar a l’hora de crear un anunci o que en tot cas les empreses que ho fan són molt minoritàries. Perquè s’entengui: els anuncis de cosmètics per a dones podríem titllar-los de sexistes perquè ens presenten un model de dona que no correspon amb la realitat; això obeeix una estratègia comercial “si comprem aquest producte serem així”; seguint aquest model podríem trobar marques com L’Oréal, Estée Lauder o Schwarzkopf. Oposant-se a aquesta “falsa realitat”, trobem campanyes com la de Dove que han fet un esforç per presentar productes de cosmètica femenina trencant el prototip sexista de la resta de campanyes. Però no sabríem citar molts exemples més.
Partim de la idea que hi ha productes exclusivament destinats a un sexe o a un altre (és el cas dels tampons o de les màquines d’afaitar). Però: per què hi ha productes com els automòbils o els cosmètics que van dirigits gairebé únicament a un únic sexe, encara que els dos en puguin fer un mateix ús?
És obvi que els anuncis publicitaris són com són perquè obeeixen certes estratègies de màrqueting que segueixen l’objectiu de vendre el màxim possible el producte que presenten. Per això, intenten ser un reflex de la realitat.
No obstant això, creiem que les empreses publicitàries tampoc fan el suficient esforç per superar els handicaps sexistes que es poden presentar a l’hora de crear un anunci o que en tot cas les empreses que ho fan són molt minoritàries. Perquè s’entengui: els anuncis de cosmètics per a dones podríem titllar-los de sexistes perquè ens presenten un model de dona que no correspon amb la realitat; això obeeix una estratègia comercial “si comprem aquest producte serem així”; seguint aquest model podríem trobar marques com L’Oréal, Estée Lauder o Schwarzkopf. Oposant-se a aquesta “falsa realitat”, trobem campanyes com la de Dove que han fet un esforç per presentar productes de cosmètica femenina trencant el prototip sexista de la resta de campanyes. Però no sabríem citar molts exemples més.
Per tot això, hem arribat a la conclusió que la publicitat és sexista en part perquè la societat també ho és, però que de totes maneres fa molts pocs esforços per potenciar-ho i per buscar alternatives.En aquest blog ens proposem investigar com és la publicitat per diferents públics i quina mena de sexisme hi ha, especialment en l’àmbit de la discriminació contra la dona.
