El món de la publicitat està impregnat de marques sexistes, algunes són molt notables i d’altres ho són bastant menys; fins i tot, són petits missatges subliminars de què no ens n’adonem si no hi pensem però que, en certa manera, ens afecten. Ara bé, hem de reconèixer que la publicitat sexista ha anat disminuint amb el pas de les generacions, encara que en queden moltes restes que ens són gairebé imperceptibles. La publicitat reuneix unes característiques o unes altres, segons el públic a qui vagi dirigida. El producte a vendre serà molt diferent si l’anunci es dirigeix a una dona (anuncis de tampons, per exemples, de cosmètics o de productes de la neteja) que si va dirigit a un home (cotxes, compra de televisió via satèl·lit o maquinetes per afaitar), malgrat els dos pertanyin a la mateixa classe social i tinguin una edat semblant.
Partim de la idea que hi ha productes exclusivament destinats a un sexe o a un altre (és el cas dels tampons o de les màquines d’afaitar). Però: per què hi ha productes com els automòbils o els cosmètics que van dirigits gairebé únicament a un únic sexe, encara que els dos en puguin fer un mateix ús?
És obvi que els anuncis publicitaris són com són perquè obeeixen certes estratègies de màrqueting que segueixen l’objectiu de vendre el màxim possible el producte que presenten. Per això, intenten ser un reflex de la realitat.
No obstant això, creiem que les empreses publicitàries tampoc fan el suficient esforç per superar els handicaps sexistes que es poden presentar a l’hora de crear un anunci o que en tot cas les empreses que ho fan són molt minoritàries. Perquè s’entengui: els anuncis de cosmètics per a dones podríem titllar-los de sexistes perquè ens presenten un model de dona que no correspon amb la realitat; això obeeix una estratègia comercial “si comprem aquest producte serem així”; seguint aquest model podríem trobar marques com L’Oréal, Estée Lauder o Schwarzkopf. Oposant-se a aquesta “falsa realitat”, trobem campanyes com la de Dove que han fet un esforç per presentar productes de cosmètica femenina trencant el prototip sexista de la resta de campanyes. Però no sabríem citar molts exemples més.
Partim de la idea que hi ha productes exclusivament destinats a un sexe o a un altre (és el cas dels tampons o de les màquines d’afaitar). Però: per què hi ha productes com els automòbils o els cosmètics que van dirigits gairebé únicament a un únic sexe, encara que els dos en puguin fer un mateix ús?
És obvi que els anuncis publicitaris són com són perquè obeeixen certes estratègies de màrqueting que segueixen l’objectiu de vendre el màxim possible el producte que presenten. Per això, intenten ser un reflex de la realitat.
No obstant això, creiem que les empreses publicitàries tampoc fan el suficient esforç per superar els handicaps sexistes que es poden presentar a l’hora de crear un anunci o que en tot cas les empreses que ho fan són molt minoritàries. Perquè s’entengui: els anuncis de cosmètics per a dones podríem titllar-los de sexistes perquè ens presenten un model de dona que no correspon amb la realitat; això obeeix una estratègia comercial “si comprem aquest producte serem així”; seguint aquest model podríem trobar marques com L’Oréal, Estée Lauder o Schwarzkopf. Oposant-se a aquesta “falsa realitat”, trobem campanyes com la de Dove que han fet un esforç per presentar productes de cosmètica femenina trencant el prototip sexista de la resta de campanyes. Però no sabríem citar molts exemples més.
Per tot això, hem arribat a la conclusió que la publicitat és sexista en part perquè la societat també ho és, però que de totes maneres fa molts pocs esforços per potenciar-ho i per buscar alternatives.En aquest blog ens proposem investigar com és la publicitat per diferents públics i quina mena de sexisme hi ha, especialment en l’àmbit de la discriminació contra la dona.
5 comentaris:
Bé, però cal repassar el text.
Creiem que és un tema molt ampli i interessant. A més, amaga un rerefons complex i ple de contradiccions.
Veiem les estratègies publicitàries com un cicle tancat. La societat està influenciada per la publicitat; però alhora, aquesta és com és perquè sap que així pot atraure l'atenció de la població.
Ànims! :D
Molt ben trobat el tema, perquè realment hi ha bastanta discriminació a les dones i, per tant, moltes coses a dir. Sobretot els anuncis de neteja o de qualsevol producte per la llar i d'alimentació, que (a no ser que es tracti de menjar ràpid per joves) sempre estan protagonizats i van dirigits a dones.
Sort!
Nosaltres pensem que aquest tema pot donar molt de què parlar i estarem molt interessats en seguir les vostres aportacions al blog.
La publicitat diuen que reflexa la societat i si mirem enrere ens adonarem més fàcilment d'aquesta constatació. Així doncs, observar la publicitat actual pot ser una fantàstica manera per adornar-nos de les mancances, injustícies i tics masclistes de la nostra societat. I d'aquesta manera intentar posar-hi una solució.
Fins aviat!!
Sembla un tema molt interessant! Estaria bé que us fixessiu en els casos en que el sexisme no sigui tan evident però faci el mateix efecte.
Ara bé, com diueu vosaltres, la causa del problema és ben evident: la publicitat és sexista perquè la societat ho és.
Publica un comentari a l'entrada